El 27è Premi Trajectòria és per a l’escriptora Mercè Ibarz (Saidí, 1954).
Mercè Ibarz és un dels grans noms de les lletres catalanes. Escriptora, periodista i professora, ha escrit narrativa i assaig. Doctora per la Universitat Pompeu Fabra, experta en Luís Buñuel, del qual en va fer la tesi doctoral, i en Mercè Rodoreda, de la qual n’ha fet recerca i n’ha publicat diversos articles i llibres sobre la seva vida i obra. L’obra de Mercè Ibarz com a narradora és molt extensa i activa. I forma part dels grans noms de la literatura catalana amb una gran activitat a dia d’avui.
El Jurat ha decidit concedir-li el guardó perquè és autora d’una obra única en la nostra literatura, pionera en molts camps: en la fusió de gèneres i de disciplines –el cinema, els tebeos, les històries orals, la novel·la, el periodisme, la música, la foto, l’assaig, la pintura…–, en portar a la narrativa els canvis en el món rural de les darreres dècades, i en la introducció del jo. Perquè com a narradora, assagista, cronista, biògrafa, professora, crítica d’art i periodista cultural, ha treballat sempre amb una gran autoexigència (i una gran exigència) que ha contribuït a enriquir-nos culturalment i com a país. Després de cinc dècades a Barcelona, la seva obra conserva intacta la parla del català de la Franja. Mercè Ibarz és una gran mereixedora el premi Trajectòria en uns moments en què no només continua activa, sinó que es troba en una etapa de plenitud creativa i gran llibertat expressiva, amb molts projectes en marxa.
Cada any, el guardó del Premi Trajectòria és una obra cedida per un artista. Aquest any és de l’artista Ramon Enrich (Igualada, 1968), pintor català amb un llenguatge molt personal basat en la simplicitat i amb una mirada poètica i teatral sobre l’arquitectura.
Les seves obres sovint tracten el món com una gran coreografia arquitectònica on el llenguatge metafísic i la tipografia en son els únics protagonistes. Abarca nombrosos registres tant figuratius com abstractes i sempre utilitza una sintaxi molt reconeixible que apuntala la seva identitat com a artista. Té quadres en moltes col·leccions internacionals i fa exposicions de manera periòdica en galeries d’arreu del món. Les seves darreres exposicions han estat a París, Londres i Milà.